Després d'una temporada per les contrades montanyoses he tornat a la plana, per quant temps??? No ho sé, la darrera vegada que vaig anar a Lleida m'hi vaig quedar tretze anys.[@more@]
El sofà de casa a Vielha era espectacular. Tou, ferm, espaiós, suau. Res a veure amb el sofà rocanrolero que tinc a Lleida on, segons l'antic propietari, hi havia dormit el Manolo Kabezabolo ( no vaig fregar ni res quan m'ho va dir) . El sofà de Vielha va ser testimoni de moltes coses, dels meus insults a la totalitat de la classe política, d'interessant converses de literatura ( la darrera amb el Victor fou sobre en Bauçà), d'enceses tertulies amb el flixanco sobre vosaltres, les alegries de l'incendi. Del Polònia, i de l'auge i decadència de Paco, l'autèntic heroi de Ventdelplà.
Hi ha dormit gent en aquest sofà aquests mesos, sa excel.lència Natx Ambteiks regidor de la CUP, el Kaiman, David l'Occità i la Georgette. Per cert el David des d'aquell sofà va reflexionar sobre era Val d'Aràn, l'Andorra occitana, i igual que aquesta traidora i compulsivament fenicia. Uns amics del sembragulles que pujaven de l'arròs també hi van dormir.
El sofà s'ha enfadat una mica amb naltros, sobretot de tant escombrar el menjador i netejar, ja que el marejavem. Naltros per si de cas diem que a Tarragona fa bon sol.
Doncs adéu sofà, adéu poetes companys de pis que m'heu ensenyat moltes coses de poesia i de literatura, adéu Fernando llogater campetxano, adéu mossén Henry, adéu escamot rasta-pijo-snow-tincunaudi, de veritat sou superpatètics i foteu fàstic niñatos!!! Adéu clavell morenet, adéu sonats, adéu neu, adéu àligues, adéu romànic, adéu Pili i Montse, companyes del masrobat on treballava, adéu coordinador matat que ets un matat!! Adéu Eladio, l'abogat de la Fatarella, adéu desmesurada presència policial, adéu imbècils que aneu a esquiar, adéu guiris que sou majoria, adéu puto tunel dels collons que la darrera vegada que et vaig travessar vaig menjar guardarails amb patates, adéu llengua aranesa que t'he sentit ben poc.
Bé doncs això, adéu occitània i curre-t'ho .
