La ciutat que fa bona olor 3. In between days: The Cure

Arribo. Amb el peu arramblo una txuta que algún puto ionki ha deixat al ganzell de la porta. Només he passat a fumar-me un cigarret, potser el darrer, sol al portal. Marxo que tinc molta feina. El carrer encara conserva la frescor de la matinada i hi ha poca gent.[@more@]

Camino. Passo pel carrer Boters i em trobo una bulla brutal entre prostitutes. Castellanes versus africanes. Quí en dona més?? Una castellana blandeix un gavinet de tallar pernil des del balcó. Diu que rajarà a totes les negres. Les negres es foten un fart de riure. Arriben els mossos amb els vespinillos que algún polític amb ganes d’humiliar-los els han assignat. Em recorden quan era petit i la Guardia Civil venia al poble amb un R-4 i un 127. Com sempre no arreglen res.

Arribo. Començo al banc, més papers, més mal de caps, més comedia. Arribo a ensenyament, més papers, més mal de caps, més comedia, i més mala educació. No m’han donat res, i els professors de religió, triats a dit per un julai vell i amb faldilles m’adelanten. Són la tete de la course. Vaig al gestor: pota de pal, garfi enlloc de mà i pedaç a l’ull. Cap paper, cap mal de cap, cap comèdia.

Dino. Em punxo una estona. Family man de Maik Oldfield. Help yourself de Tom Jones. Morir per morir de Guillermina Mota. Llençols bruts i cendrer plè a la tauleta de nit. M’han remenat els còmics.

Espero. Cafè amb gel mentre sonen The Strokes.

Signo. Buidor absoluta. Massa records. I el nou arbre que abans de caure ja n’han fet llenya.

Entrego les claus. Ganes de marxar. L’estrany de’n Camus, tancat en un mateix, com sempre.

Txumo. Cerveses sense ganes, perquè les ganes són autodestrutives i avui no toca. Dia deu d’agost a Lugo potser si. I mp3. I hotel. I molt mal de cap l’endemà.

Marxo. I mentre es pon el sol Tomeu Penya s’entesta a cantar que som illes dins d’un riu.

Però , però , però. Continuarà oberta. Continuarà siguent el lloc per passar-s’ho bé. I continuareu anant. Continuareu rient, ballant , bebent , fumant. I la xusma estarà trista, perquè continuaran essent secundaris prescindibles. Llenyataires d’una terra sense bosc.

Així que VISCA LA FALCATA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

el sentiu???? és en Miquel del Roig!!!!!!!! "la falcata, la falcata…………"

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La ciutat que fa bona olor 3. In between days: The Cure

  1. almogawear diu:

    que bonic Magarrufa, t’estimo molt!!!!

Els comentaris estan tancats.