Passejant per Gandesa 10/11/07

L'altre dia anava tan tranquil amb el Pere de Bellcaire i l'Ares per Gandesa. Veniem de l'homenatge asl Brigadistes a la cota 705. Anavem a dinar i ens vam aturar al mig de Gandesa a treure diners.[@more@]

De sobte, va passar un txitxarel.lo vestit de guardia civil pero amb un abric de persona. El vam mirar d'esquitllevi, i realment era un picoleto. Llavors vam continuar com si res, però ell,  va començar a cridar pel mig del carrer que qui problema teniem.

Un record dels Game Over

Ja tenim una edat com per anar fent el ruc i clar la darrera cosa que ens esperavem era que aquest paio ens digués res. Sorpresos va venir cap a nosaltres i va demanar al Pere que s'identifiqués. I si, ens va humiliar. Ens va tenir una estona, a mi em va dir quan protestava : " No entiendo catalán"

Llavors penses: "vaig a dinar amb una gent meravellosa, Brigadistes Internacionals, la gent de No Jubilem la Memoria, i més i aquest que collons vol ara??"

" No me ha gustado la actitud de su compañero" em va etzivar, quan jo em vaig humiliar i vaig parlar espanyol per demanar explicacions. Judici  personal, vaja. Ens trobavem davant d'una mena de Judge Dread però moreno i baixet.

Quan al senyor li va semblar va dir que marxéssim, però abans va fer el típic de tornar-li el carnet al Pere i quan marxavem dir: " No he dicho que puedan irse" tornem i en tres segons: "Pueden irse".

Ja sé, ja som grandets per caure en les seues provocacions, però ens va fotre una enventrada de mil dimonis. Quina ràbia. Vam estar mig hora rabiant.

Només saben fer això, humiliar, quan poden abusar. Perquè a altres llocs no anirien tant flamencs.

Aquell paio tindria uns 22 anyets, ens tenia una ràbia!!!! Afortunadament això és recíproc.

Però, que es foti, jo vaig pensar amb en Quico Sabater i vaig somriure.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.