Després d’assistir a diversos congressos, cursos i escoles d’estiu veig coses que es van repetint.[@more@]

Els frikis. A cada curs m’he trobat un munt de frikis, possiblement amb títol al rebedor de casa seua de la Internacional Friki. A més els frikis s’ajunten, constituint sectorials, blocs o corrents. Se’ls pot reconeixer per les seues llargues i disbaratades intervencions, per les seues pautes de conducta ( si el congrés t’aborreix els pots mirar i almenys rius una estona) o senzillament pel seu bacatge personal, desde la roba a la maleta/bossa que arrosseguen per tot el congrés. Són els millors.

Les barbies. Vestides d’una manera al matí i d’un altra a la tarda. Hi són pels crèdits i no els hi importa gens el què es pugui dir al congrés. Normalment mentre dura el congrés aprofiten per anar de compres o per llegir catàlegs.

Els Kents. Paios que sembla que surtin del gimnàs i que no sàpiguen disfrutar de la cervesa. Xancletes d’aquetes que s’aguanten per un dit, roba del Pull and Bear. S’asseuen prop de les barbies pera veure si cau alguna cosa. Mai intervenen, i els hi repampimfla el motiu del congrés. Obviament només busquen els crèdits.

Els polítics. Només apareixen a l’inici i al final, parlant com si haguéssin estat tot el congrés. Fan discursos d’obvietats i són els més perillosos quan donen crusants i begudes. Sembla que passin gana. Somriuen a tothom,  venen rodejats de llepaculs, escortes i demés fauna. A vegades són increpats pels frikis.

El paio catxondo. Normament grassonet i amb bigoti, acaba caient bé a tothom. El pots trobar entre ponència i ponència al lloc de fumadors. Contesta als ponents en veu baixa enfotent-se del mort i del qui el vetlla.

Les dives. Persones d’ambdós sexes que van de "guais". Ponents que es creuen molt importants, normalment no saluden a quí no coneixen, i es fan els esquerps  per donar-se importància. Al darrer congrés una d’aquestes dives va venir al primer dia a dir la seua ponència i al segón dia va venir a cagar.

Els homenots. Senyors grans autodidactes i molt pesats. Si s’asseuen al teu costat pilles. Discursos d’obvietats buscant llàgrima fàcil i aplaudiments. Molt i molt perillosos si poden fer-se amb el micròfon al torn obert de paraules. Lluiten aferrissadament amb els frikis.

La guapa i el guapo. Llei natural. Sempre hi ha algú que et sembla molt atractiva al congrés. Passa a tots i totes. No coincideix amb les barbies i els kents, ja que la guapesa és un altra cosa. Al darrer congrés per a mi la guapa era una senyora més gran que jo i membre de l’organització que era molt i molt guapa.

La parelleta S.A. Hi han parelles que aprofiten el congrés per estar tantes hores junts que acaben separant-se. Tot son maneres. Jo vaig incomplir la meua tercera ordre d’allunyament de la Maria Cinta en un congrés que es deia " Lladres, banquers, bandits i convergents: aproximació a la cleptocràcia de parla catalana".

Estudiants en flor. A punt d’acabar la carrera, participen com a organització del congrés i poden pillar uns eurons. Massa grans pels de primer de carrera, i massa petits pels que fa anys que deixarem la universitat. Et miren, o almenys pretenen, per sobre l’espatlla, però els perdones inmediatament perquè tots/es hi em passat i ademés d’aqui quatre dies quan s’adonin de com van els trets a la uni -nivell intern- els hi passarà la pajara.

L’empleat municipal. També conegut com ruc dels cops. És el què treballa més. Li foten enlaire el cap de setmana i un munt d’hores que no li pagaran, ja que les peles de la subvenció seràn devorades pels interminables passos mitjos. Això si, aplaudiment i copets a l’esquena. Anys després acostumen a entrar a un Pans and Company i fan una matança.

Els i les progres. Amb carnet de tripartit, però pocs d’Errecé. Fan la pilota als polítics buscant favors. Republicans ahir, monàrquics avui. Ultraliberals, però de bon rotllo. Donen ganes de pegar-los.

Suposo que més , però ara no m’enrecordo.

Tweet

Després d’assistir a diversos congressos, cursos i escoles d’estiu veig coses que es van repetint.[@more@]

Els frikis. A cada curs m’he trobat un munt de frikis, possiblement amb títol al rebedor de casa seua de la Internacional Friki. A més els frikis s’ajunten, constituint sectorials, blocs o corrents. Se’ls pot reconeixer per les seues llargues i disbaratades intervencions, per les seues pautes de conducta ( si el congrés t’aborreix els pots mirar i almenys rius una estona) o senzillament pel seu bacatge personal, desde la roba a la maleta/bossa que arrosseguen per tot el congrés. Són els millors.

Les barbies. Vestides d’una manera al matí i d’un altra a la tarda. Hi són pels crèdits i no els hi importa gens el què es pugui dir al congrés. Normalment mentre dura el congrés aprofiten per anar de compres o per llegir catàlegs.

Els Kents. Paios que sembla que surtin del gimnàs i que no sàpiguen disfrutar de la cervesa. Xancletes d’aquetes que s’aguanten per un dit, roba del Pull and Bear. S’asseuen prop de les barbies pera veure si cau alguna cosa. Mai intervenen, i els hi repampimfla el motiu del congrés. Obviament només busquen els crèdits.

Els polítics. Només apareixen a l’inici i al final, parlant com si haguéssin estat tot el congrés. Fan discursos d’obvietats i són els més perillosos quan donen crusants i begudes. Sembla que passin gana. Somriuen a tothom,  venen rodejats de llepaculs, escortes i demés fauna. A vegades són increpats pels frikis.

El paio catxondo. Normament grassonet i amb bigoti, acaba caient bé a tothom. El pots trobar entre ponència i ponència al lloc de fumadors. Contesta als ponents en veu baixa enfotent-se del mort i del qui el vetlla.

Les dives. Persones d’ambdós sexes que van de "guais". Ponents que es creuen molt importants, normalment no saluden a quí no coneixen, i es fan els esquerps  per donar-se importància.

Tweet