Tornem a la capital de la vegueria de Ponent. Quedo amb el tecno-fuster a les 9. Casc antic, com sempre els de sempre. Una parella de la franja es passen dues hores buscant el camell, el mono juga en contra seua. Habiamos quedao!!! , diuen els probes. En Salvador de Mali em saluda, feia dies que no ens veiem. I com sempre em porto com un cavaller al bar dels gitanos, i mai, mai, mai miro als ulls d’alguna de les reines mores.
[@more@]
I en Josep del Camerún s’arrambla a una de les seues misterioses "cosines", riu sorneguer i em diu que la seua dona torna a estar embrassada.
I Bourbon de Dinamita pa los pollos a l’Havana de Manresa, i per beure Jaume I. I no trobem el què hi hauria d’haver rere les popes, diem el del Bages i jo. Riem molt i tot ens crema, el nas, l’estomac, els pulmons i el sexe.
Grau Carol canta Deixa’m per favor, vinil de l’any 1964. I m’entreguen el premi de paio simpàtic i d’ex-alcholic solitari. Gràcies!!. I Els Pets diuen : Passa de llarg. I no trobo amb qui discutir sobre si Joan Daniel Bezsonoff encerta la definició del gust d’ametlla a Les amnèsies de Déu.
I el tecno-fuster, de Torregrossa, m’explica l’increment de robatoris a pisos a la capital de la vegueria de Ponent. I em sento un fòssil , trance, drum and bass, i no sé què més. DJ Denied, és el seu alter-ego. Soc vell sens dubte. Em regala una remescla feta per ell , ja que segur que li faig pena. La fico més tard a casa i en Jusep Maria marxa corrents horroritzat. Talment com la Maria Cinta el dia que li vaig proposar matrimoni: Vaig a buscar tabac i ara vinc. No l’he vist mai més. No obstant això i una vegada més Alegrias del incendio de Los Planetas.
I l’Onofre apareix caut i em diu que calli. Però després em diu que parli amb el personatge istriònic que s’ha fugat d’alguna pel.licula no descoberta de’n Buñuel. Jo soc el gran??? Segons els africanets del balcó del davant l’Onofre era el meu fill. Probe onofre.
Però al dissabte, feiem una cervesa al mateix lloc on fa casi setanta anys els darrers soldats republicans fugien , però disparant, de l’escomesa de requetés i marroquins. I en aquet mateix lloc, quan el sol ja havia anat cap a la zona de Ponent, una colla, suada, cansada i maldormida celebravem , perquè voliem i perquè teniem ganes de celebrar. Pobleviu.cat
I quan pugui em compro Historia de un renacer, del Robert Abella. M’agrada llegir musicalment.
I millor deixar per l’any vinent la crema de la meua nau a la riba del Segre. Ho sento. Però vull tastar per catorzena vegada les quatre estacions lleidatanes. Heu lamente.
I quan vegi al consiglieri : petó a la boca.
En Tom Jones, caut, canta Smile, a un vínil de l’any 1966. Bona cançó, fins hi tot pels tristos.
