La resta de la tarda era bastant clara. The Magnific Kev. Evidentment guió de’n Garth Ennis. Unes cervesetes i a l’hora indicada sortir al balcó a veure si les dependentes van estressades, que diria Antonia Font.
[@more@]
Vaig pel carrer amb el quadre "valuosíssim" de Don Carlos de Borbón y Austria del Este. Quadre de mitjans del segle XIX i que conservo intacte. "Quí és aquet home amb barba??" em va preguntar una senyora de la Serra quan vaig aconseguir-lo. Al mp3 escolto "Doctor Amor", evidentment una cançó que em defineix a la perfeccció. De sobte s’acaba la cançó, i comença Maquillage, de Vive la fete, passo per davant del Triumfo i veig Daniel Cirera.
Daniel Cirera, també conegut com Mohamed Ahmed Al Karras ( Karras en arab vol dir cirera). No condueix un R-18 plè de catifes, ni pren un tè tot ajustant-se la xilaba. L’home es troba donant la vara a una sèrie de persones del seu propi partit per això que tenen de les primaries. En passar pel davant somric i ensenyo el quadre del pretendent carlí. Ell fa cara de Bubu, l’amic de’n Yogi. I Maquillage a les meues orelles. Durant un segon es creuen les mirades. El meu somriure i la seva cara de tanoca. Continuo passejant amb el pretendent devall del braç.
Algú m’avança amb pas lleuger. Suposo que la seguritat de l’home. Veig una mirada que diu "??????" en veure el quadre del pretendent. I marxa. I jo marxo i vaig al cotxe a deixar sa majestat. I torno a casa. I faig unes birres. I al vinil, My fair lady de l’Escamilla, una mica de Tom Jones, que som molt mascles i per acabar un pelet de monòlegs de’n Capri. Els veïns marroquins agraits per la sessió suposo. Les dependentes pleguen, i de dalt del balcó són mirades, perquè és primavera, les orenetes xisclen , i tal i tal.
I el pretendent al cotxe, que pretenies pretendent??? A la canalla a un examen els hi vaig ficar:
"Estic sempre enfadat, porto una boina vermella, pretenc moltes coses i la meua cançó preferida és Jo vull ser rei dels Pets, qui soc????"
Van encertar gairebé tots menys en Joan, que va ficar Cambó.
