No passa res per estar amargat o trist. Jo i l’Onofre i estem sovint. Però clar, un altra cosa es fer el que feu vosaltres .Jo crec que ja està bé , que prou de miseries, de rumors, de comentaris ordinaris i vulgars que en molts casos s’allunyen de la vostra formació com a persones. Prou.
No és per nosaltres, és per vosaltres. Evidentment nosaltres continuarem passant de tot això, i mirarem a l’horitzó, i tirarem endavant els nostres projectes. Vosaltres és quedareu allà on sou, allà on voleu estar perquè sou ben lliures. Però si us plau prou. Ens coneixem l’olor. Els nostres alès s’han creuat moltes vegades, i no parlo de sexe!!!. Hem compartit moltes coses. Hem ballat, hem suat junts i hem cridat mil eslògans junts. Hem compartit una època genial i bonica de la nostra vida, i això és etern, com el color del sol quan es pon a Lleida ( tanqueu els ulls i penseu amb el sol quan es pon venint per la carretera de Corbins, no és preciós??), la nostra, la vostra.Hem sigut amants, confidents, amics, còmplices, companys de feina, companys d’organització, clients, cambreres, companyes de classe , ens hem vist nuets, i no torno a parlar de sexe!! i un llarg etcètera de coses. Ja n’hi ha prou, no creieu???
Hem direu i tu que??? I jo us respondré amb la cançó més tendra que pugui trobar , dissimulant molt i molt, cantant-vos algún tema americà versionat pel Salvador Escamilla i us diré molt fluixet que vull ser escriptor, i que retallo cosetes de tothom i totdon per crear personatges , i s’enfadareu pel trosset vostre que us he robat, però busqueu-me a mí que també hi soc, i l’Onofre, i el Negre de Convergència, els amics, i els frikis, i la lluna en un cove també. Sigueu justes,siguem amics que el rellotge que hi ha als halls de cada hotel avança molt i molt ràpid, i no ens n’adonarem i ja estarà passat . I molt bé no ens harem fet mossos ni del psoe, però què tindrem????
Com deia l’Evaristo de La Polla " quan tot està perdut, només ens queda l’orgull, i per això continuem dempeus" . No siguem tant miserables de quedar-nos sols i soles amb l’orgull, enterreu la llengua de guerra, somrieu i mireu al cel, avui la lluna és moreta com valtros, i penseu que el què hem compartit , ningú, ni tant sols vosaltres podreu fer que canvii. Som rics i riques en els nostres records i això ens fa ser feliços.
El sol es pon ara mateix, anem a la Seu a fumar-nos un porret???? Vinga un dia és un dia.
