Sempre ho havia sospitat, però ara en tinc proves. Els gossos, i les gosses, són animals de dretes; almenys al meu poble.[@more@]
Continuo remenant papers vells. L'altre dia dia , estava a les golfes de l'ajuntament del meu poble, disfrutant d'un disc de versions de jazz americà cantat per la Núria Feliu, de la que cal destacar " Tot és gris", quan em vaig trobar una sèrie de documents que demostren la tendència conservadora ( politicament, es clar) dels gossos del meu poble.
Sempre atribuim virtuts i defectes als animals com si fossin persones. Està mal fet però ho fem. La bruticia, la fidelitat, el soroll, la dependència, l'estultícia, etc… són defectes que jo personalment trobo als gossos. No m'agraden gens. Soc de gats jo. Els gats són la repera: no tenen amo, t'utilitzen, passen de tu, nomès et fan cas per vil interés, etc… com la meva ex-novia Maria Cinta, vaja.
Doncs això, resulta que a principis dels anys trenta, des del centre republicà del meu poble s'exhortava a l'ajuntament -espanyol i monàrquic- a que es normalitzés la situació dels gossos. Que anéssin amb murrió, que no anessin lliures pel poble etc… L'ajuntament feu cas omís de les queixes, sobretot pel fet d'on venien.
Però al 1936 l'ajuntament va canviar de color, i una de les primeres coses que s'acordaren en plena revolució, col.lectivització, reordenació, i socialització fou que els gossos estiguessin tancats, lligats o bé portessin murrió. Durant dos anys i mig així fou, però quan els regulars marroquins entraren al poble i desferen la legalitat republicana els gossos tornaren a campar lliurement.
Quan al 1975 aquell subnormal la va dinyar desgraciadament al llit, al meu poble no va canviar res. Bé ni al meu poble ni enlloc, ja que l'Associació Española de fills de puta va continuar fent i desfent.
