Superputa (octubre de 2007)és el darrer còmic que m'he comprat. A pesar del títol no és cap còmic eròtic ni pornogràfic, és senzillament un altra manera de reflexionar des de punts de vista que mai ens plantegem.
[@more@]
El manresà Manel Fontdevila ( el de La parejita de El jueves) ha aconseguit deixar-nos de pedra amb la seua nova creació. La Pantera, una noia prostituta sofreix una metamorfosi i esdevé Superputa, defensora dels oprimits. Va nueta, si de pèl a pèl. Això ens aporta una prespectiva allunyada de vulgaritats i sexismes cutres. Recomanaria llegir aquest còmic a masclistes i feministes, així tal volta acabéssin enrollant-se, ja que al cap i a la fí son el mateix.
La part masculina de la trama és protagonitzada per un home del temps, en Nicomédes Gómez el qual es torna heroi del poble i aliat/enemic de Superputa.
El guió és caòtic, recorda a alguns còmics americans dels setanta o del Crumb quan havia viatjant lisergicament per aquest París. Aquest fet pot tornar feixuga la lectura del còmic, pel que no el recomano a gent no avessada a llegir còmics. Tampoc es tracta de tenir un màster, però ja m'enteneu. El dibuix, rabiós i molt marcat s'esforça a traçar de manera molt cinematogràfica el cos de la protagonista , donant peu a visions quasi -m'atreviria a dir- tarantinianes o sergioleonianes.
Feia dies que no m'intrigava o emocionava un còmic nou, fresc modern i transgressor. Jo no seguia gaire l'editorial Glènat , només escadussers contactes per veure l'obra del també genial Carlos Jimenez però a partir d'ara anirem mirant.
El què encara no he tret l'aigua clara és la BSO del còmic, si ,si, he dit BSO, tots els còmics la tenen, els hi podem ficar nosaltres o bé els autors, però absolutament tots tenen música.
