O sigui, que soc infantil. Que tinc un brutal sindrome de Peter Pan que no em deixa assentar el cap i ser normal. I m'ho dius tu, justament tu. Rius quan t'explico que al Priorat estem intentant tirar endavant un col.lectiu independentista. Rius perquè porto una samarreta reinvindicativa. Rius perquè faig cantar als alumnes cançons de l'Ovidi. Rius quan et dic que a pesar de què ara vas massa mudada ets preciosa.
[@more@]
El sindrome, no és de Peter Pan, es de Peter Punk!!!!!!!
Em dius que ja no toca ser idealista. Ara qui riu soc jo. Em dius que quina peresa a la teua edat anar d'assamblees. Em descollono viu, ho sento. M'afirmes, amb una mica d'arrogància que ara mateix sense màrqueting no es pot fer res, ni en l'àmbit cultural ni en cap. Estic revolcant-me pel terra. Dius que ara tens trenta anys i que toca pis i feina fixa. Ploro de tant riure. Que vas mudada per la imatge que s'ha de donar. Et regalo una samarreta ( ver-me-e-lla) perquè la duguis en clandestinitat. Dius amb ràbia que els que fem distincions de classes tenim enveja. Et demano que no perpetuis la classe, ja que si no jo quedo exclòs. T'enfades molt. T'estimo moltíssim. Que la cervesa és cutre, i que de marxa és més normal beure ron amb cola. Et fico un vi del poble i de marxa beurem aigua de valència. Et toco. M'espolses. Et faig un regal. No em dones les gràcies. Creus que es contradictori que escolti pop. T'envio "L'amant que no et toca" del Pets. Mires l'arracada i dius que ja no em queda bé, tornes a insistir amb l'edat. Demano hora per fer-me el quart tatuatge. Dius que m`he de refinar, et contesto que vull que els meus fills surtin del teu cony.
Potser soc jo…..o potser no. Per ara que ho penso potser ets tu……vostè mateixa. Escolta la cançó i enfadet, jo per si de cas t'estim.
Magnífica la dicció, perquè me l’imagino llegida o dita. I tot i que no la conec, segur que en el fons no és tan ximpleta com ella vol fer veure que és.