El passat divendres dia 30 ens vam fotre un sopar que ni amb tots els diners del món es pot pagar.[@more@]
La Isabelita ja ens havia avisat. Els caçadors del Masroig li havien donat un bon tros de senglar i ella va pensar en naltros.
Després de quatre hores i mitja al forn amb un llit de pèsols, ceba i alguna trumfa tot ben regat amb brou i alguna copeta de vi blanc del Masroig el senglar va quedar per llepar-se'n els dits.
Una bona amanida, per veure, com no, vi de l'Adrià de Capçanes, el qual una altra cosa no, però el vi li surt fantàstic!!! Lo Ros també va portar vi, excel.lent!! L'Oriolot ens va portar vins delsseus, cal destacar el Vi-n Laden, embotellat mentre el cor sionista de Nova York era un munt de runes, plors i desconcert, com l'Irak cada dia vaja!!.
Els postres coca de crema de la Serra d'Almos van durar ben poc, ens ho vam menjar tot. I per digerir que millor que uns xarrups de Cassís dera Val d'Aran?? Fou la meua aportació.
La taula llarga on vam sopar feia un goig que encantava, i pensavem, quan pagarien un munt de gent per menjar-se el que ens em menjat naltros???
En fí, com uns campions. A pesar d'això que he escrit si voleu una molt millor crònica parleu amb el cronista, es a dir amb el Barres.
